La solidaritat de la púrria

Per a l’esquerra politica, la gent de Hunter son la gent ignorant i mal informada. Per a la dreta triomfant son la gent bruta i les deixalles de la classe obrera. La solidaritat de la púrria es en part una autobiografia i en part una meditacio sobre el trauma, la identitat i la classe. Es un cop de puny implacable a la cara de la politica respectable, pero sobretot es una articulacio del cor ple de contradiccions de la cretina púrria del Regne Unit.
Un dels principals motius que tinc per escriure tot aixo es que es en les coses concretes on veiem mes clarament com opera el sistema de classes. Les similituds prenen vida en les coses concretes. N’estic fart de que no es parli dels llocs que jo conec millor i de que quan se’n parla, se’n parla en termes generals, els llocs i les persones que hi viuen s’infantilitzen, es demonitzen i se les tracta amb condescendencia: es redueixen les seves complexitats per al consum facil, per tal de generar delinquents o caritat. M’entenc a mi mateix com una contradiccio i entenc els meus barris com a contradiccions.
Les zones del Regne Unit on hi ha alts nivells de miseria son espais de contradiccio. Vull fer servir aquestes pagines per posar sobre la taula algunes d’aquests complexitats i contradiccions per mostrar que els llocs d’on jo vinc i les altres persones que hi viuen son mes complicades que els estereotips de delinquents o victimes i, per tant, el que es mereixen va mes enlla de la caritat o el castig.